Què significa?

Classificació econòmica

A l'hora d'organitzar la divisió d'un pressupost, podem classificar de tres formes: orgànica (qui ho gasta), funcional (a què es destina) i econòmica (com es gasta). La classificació econòmica, que es pot aplicar a despeses i també a ingressos, ens permet conèixer la naturalesa d'una partida.

Aquest sistema organitzatiu divideix les despeses en nou capítols. Set d'ells corresponen a operacions no financeres: despeses de personal (capítol 1), despeses corrents en béns i serveis (2), despeses financeres (3), transferències corrents (4), fons de contingència (5), inversions reals (6 ) i transferències de capital (7). Els altres dos són les operacions financeres, calculant actius (8) i passius (9).

La divisió econòmica dels ingressos també mostra la seva tipologia i també es divideix en nou capítols: impostos directes (1) ; impostos indirectes (2); taxes, preus públics i altres ingressos (3); transferències corrents (4); ingressos patrimonials (5); alienació d'inversions reals (6); transferències de capital (7); actius financers (8); i passius financers (9). Cada capítol conté articles, conceptes i subconceptes per detallar millor el tipus de despesa o ingrés.
Classificació funcional

Les despeses -que no els ingressos- es poden classificar de forma funcional o per polítiques, és a dir, depenent del seu objectiu. És aquí quan dividim el pressupost en sanitat, educació, atur o seguretat ciutadana i el que veuràs quan entris per primera vegada en On van els meus impostos. Per crear el codi de cada partida de despesa -el concepte pressupostari o partidaris la divisió funcional dels pressupostos generals de l'Estat es divideix en cinc àrees de despesa, que estan dividides al seu torn en 26 polítiques: justícia, pensions, infraestructures, atur , política exterior ... És la divisió més important ia la vegada es desglossa en grups de programes (87 en els pressupostos de 2014) i programes (uns 200), per poder donar amb aquest codi de barres que acompanya cada despesa concreta.
Classificació orgànica

La classificació orgànica del pressupost indica quin organisme és el responsable de cada ingrés o despesa. Podem distingir en un primer nivell a la institució (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú), i dins de cada institució a les diferents "Seccions" (Regidoria de Cultura, Regidoria de Sanitat ...) i Departaments.
Deflació

Descens prolongat en el nivell general de preus. El contrari que la inflació.
Deute

És el dèficit d'una administració acumulat al llarg dels anys. Com passa amb el dèficit, se sol calcular en percentatge sobre el Producte Interior Brut (PIB).
Deute vs dèficit

Despesa anual que no es cobreix amb els ingressos. El contrari que superàvit. Les administracions públiques cobreixen aquest desajust mitjançant préstecs o Lletres del Tresor i bons de l'Estat. Quan el Govern diu que l'objectiu de dèficit per a totes les administracions públiques el 2014 és de 39.642.000 d'euros, el que vol dir és que el seu pla és gastar, com a màxim, 39.642 euros més del que ingressen. Per poder comparar entre diferents administracions, se sol calcular com un percentatge sobre el Producte Interior Brut (PIB). Així, l'objectiu de dèficit per al 2014 és del 3,7% del PIB.
Execució pressupostària

Tots els pressupostos, també els generals de l'Estat, són una previsió de despeses i ingressos, però no són xifres tancades. Al llarg de l'any poden aprovar partides extraordinàries - o no tant - que disparin la despesa. Per exemple, la quantia de les ajudes a la desocupació són impossibles de predir amb exactitud, perquè dependran del nombre d'aturats. El mateix passa amb algunes partides de l'àmbit dels ingressos (com saber quant s'ingressarà per IVA exactament?). El que realment s'acaba gastant és l'execució pressupostària, que es publica de forma mensual a la pàgina web del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i al BOE però que, per desgràcia, no és tan detallada com els pressupostos.
Impost directe

Un impost directe és aquell que grava els ingressos i les propietats. Són directes, per exemple, els impostos sobre la renda (IRPF), successions, patrimoni o la contribució.
Impost indirecte

Impostos indirectes són aquells que graven el consum, bé de forma general (com l'IVA), bé per productes específics com el tabac o l'alcohol (impostos especials). No tenen relació amb els ingressos, així que tots paguem el mateix.
Impostos Especials

Son aquellos impuestos indirectos que se aplican a productos y consumos específicos, como pueden ser la gasolina o el tabaco.